Zona Nord - De Portbou a L'Escala

Una costa tan salvatge com seductora

Dominat pel mític i abrupte cap de Creus, aquest tram de costa se suavitza passat el cap Norfeu a l’arribar a la badia de Roses, on la desembocadura dels rius Muga i Fluvià crea una extensíssima platja de més de quinze quilòmetres de daurada i fina sorra que constitueix un punt internacional de trobada per als aficionats al windsurf i al kitesurf.

Aquí, el navegant podrà gaudir de les desenes de recòndites cales rocoses d’aigües transparents del Parc Natural de Cap de Creus, però també del passeig per un dels aiguamolls més importants del sud d’Europa, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i de la visita a les ruïnes de la ciutat greco-romana d’Empúries.

Les joies entre Colera i El Port de la Selva

Sortint de Colera cap al sud, passada la punta del Frare i l’Illa Grossa trobem l’àmplia cala de Garbet, amb una platja de sorra grisa, pins i escasses construccions. És un dels ancoratges més apreciats pels navegants per estar ben protegida de tots els vents excepte del llevant. Es pot fondejar en quatre o cinc metres de sorra, però cal deixar un bon resguard als baixos que afloren a la part nord.

Al sud de Garbet, abans de la punta del Borró i amb fondos de dos a quatre metres, hi ha les cales de les Assutzenes i Cap Ras que, orientades a tramuntana, són un indret habitual de fondeig quan els vents són de component sud.

Un cop superat el cap Ras, cap al sud destaca la singular i aïllada cala Bramant, amb una sorprenent forma d’olla i envoltada per parets de roca, al fons de la qual hi ha una petita platja. A continuació i ben protegides dels vents del nord, les platges de Canyelles de sorra gruixuda i 380 metres de llarg, la de Grifeu, la platja del port i la de Cau del Llop, al sud de Llançà.

La cala de Garbet és especialment apreciada per tirar-hi l'àncora per l'amplitud i per les espectaculars vistes del Pirineu.

Parc Natural de Cap de Creus

On el Pirineu es fon amb el mar

El cap de Creus, últim contrafort dels Pirineus i extrem més oriental de la Península Ibèrica, és un espai de gran bellesa, dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió tan capritxoses com espectaculars i ha transformat el paisatge d’una manera especial, tant a l’interior com a la costa, on profundes cales rocoses d’aigües cristal·lines són excel·lents refugis amb paisatges encantadors.

Creat el 1998, és el primer parc marítim i terrestre de Catalunya. Té una superfície de 13.886 hectàrees, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina.

Cadaqués, Dalí i Portlligat

Un triangle singular

La Casa Salvador Dalí–Portlligat, amb els característics ous d’obra que culminen els seus teulats, adquirida pel pintor surrealista als anys trenta després de la seva estada a Nova York i on va viure amb la seva esposa Gala fins que ella va morir el 1982, ha fet famosa al món sencer aquesta bonica cala. Molt ben protegida excepte per als vents del nord-est, permet l'accés amb molt de compte a causa dels baixos, respectant el canal abalisat que condueixen fins al petit moll del fons de la cala.

Per la Casa Salvador Dalí–Portlligat, visitable amb reserva prèvia a la Fundació Dalí, hi passaren Lorca i Picasso, així com nombrosos escriptors, poetes, músics, artistes i personalitats del món de la cultura, el teatre, l’art o la política.

Per la Casa Salvador Dalí–Portlligat, visitable amb reserva prèvia a la Fundació Dalí, hi passaren Lorca i Picasso, així com nombrosos escriptors, poetes, músics, artistes i personalitats del món de la cultura, el teatre, l’art o la política.

És sens dubte un dels paratges més bonics de la Costa Brava on val la pena aturar-s’hi. És l’última de les cales aptes per al fondeig abans d’arribar a la badia de Cadaqués i un magnífic escenari arrecerat de l’onatge creat per la tramuntana i del propi vent, tot i que és obert a vents de l’est i de garbí.

Cadaqués, antigament una aïllada vila de pescadors, és avui dia, amb la seva platja de còdols i sorra fosca i blanques cases enfilades per estrets carrerons fins a l’església de Santa Maria que domina la població, una de les més atractives i pintoresques de la Costa Brava. S’ha convertit no només en una referència turística sinó que ha estat escollida per la seva bellesa i singularitat com a lloc de residència de nombrosos artistes i escriptors.

Per tot això, la vila mereix per si mateixa un fondeig abans de seguir la ruta cap al sud i un passeig assossegat pel seu front marítim, tot i que la proliferació de petites embarcacions fa només possible ancorar lluny de la platja i en fondos de quinze a vint metres.

Les cales al sud del Cap de Creus i Cadaqués

Al sud del cap de Creus el litoral baixa cap al mar suaument i hi trobem cales àmplies amb platges de sorra i còdols.

Seguint la ruta cap al sud, i abans d’abandonar la badia de Cadaqués, just a sota del penya-segat de la punta de cala Nans –al cim de la qual trobem el far del mateix nom, que és la referència i l’alineació d’entrada– hi trobem la cala. Envoltada de farallons, ofereix un recer del mar i el vent de garbí i permet el fondeig, però cal evitar-la amb vents de component nord.

Després de doblar el far, l’única cala abans del cap Norfeu, que tanca el golf de Roses pel nord, és la de Jóncols, un magnífic abric excepte per a situacions de llevant. No hi ha baixos que suposin perill i és molt profunda per la qual cosa la millor opció és amarrar-se a una de les boies instal·lades amb aquesta finalitat.

Passat el cap Norfeu, ben visible per la seva altura, les cales Pelosa, Calitjàs, Montjoi, Rostella i Murtra ofereixen singulars racons on parar-se, tot i que la de Montjoi —molt coneguda per haver-hi hagut el 
cèlebre restaurant de Ferran Adrià, El Bulli— és la més gran i més apta per a fondejar, encara que sigui oberta als vents de component sud.

Les cales Rostella i Murtra ofereixen una petita platja que permet fondejar-hi al centre, però lluny de les boies de la platja i de les que s’hi instal·len a l’estiu.

Dels penya-segats salvatges a les platges

Passada la punta Falconera i entre aquesta i la punta de la Bateria, sobre la qual trobem el far de Roses, la platja de Canyelles Grosses, més coneguda com l’Almadrava, i la platja de Canyelles Petites ofereixen un gran contrast amb les salvatges cales del nord, tant per la seva fina sorra com pels serveis que s’hi ofereixen. Constitueixen per tant una alternativa més per al bany i el gaudi de les activitats aquàtiques, tant per als qui arriben des de Cadaqués i les cales del cap de Creus com per als qui ho fan des del proper port esportiu de Roses. El canvi és tan notable que es podria dir que, passat el cap Norfeu, comença una altra Costa Brava, amb paisatges molt diferents als del nord, però igual d’atractiva.

A l’estiu es pot amarrar als camps de boies de l’Almadrava i de Canyelles Petites. Caldrà, però, parar atenció a les roques dels Brancs a Canyelles Petites, ben visibles i amb pas entre ells i terra ja que té prou fondo.

Encara que aquesta zona de la badia queda ben protegida de nord, amb situacions de llevant les onades trenquen amb força, ja que el fons disminueix ràpid a les platges que es troben entre Roses i l’Escala, per la qual cosa el cèntric port esportiu de Roses, ben protegit per la punta de la Bateria i el dic al nord del port pesquer i comercial, és el lloc ideal per amarrar, descansar i gaudir de tots els serveis que ofereix la població.

Al sud del cap Norfeu la costa se suavitza i s'hi observen les esplèndides platges de Roses i, més al sud, els extensos sorrals que són el segell d'identitat de la badia.

Badia de Roses

Un paradís per a la navegació

La badia de Roses, distingida amb l’aval de la UNESCO com a una de les més boniques del món en reconeixement als seus valors turístics, paisatgístics i culturals, és un escenari únic. Amb platges de sorra fina que s’estenen al llarg de més de 15 km, molt apreciades per tenir aigües poc profundes, són ideals per a famílies i per a gaudir d’esports de vela. La badia limita al nord amb el Parc Natural de Cap de Creus, al sud, amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, al centre, hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Tant hi trobarem platges de dunes allunyades d’enrenou com les més urbanes perfectament equipades amb serveis turístics de qualitat, dotades de Bandera Blava i certificat mediambiental. A més, té una notable oferta lúdica, en què destaquen les instal·lacions nàutiques de primer ordre, però també les nombroses activitats d’observació de la natura a l’entorn del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, senderisme o cicloturisme. A més dels ports esportius de Roses (al nord) y l’Escala (al sud), disposa de la Marina Empuriabrava, considerada la marina residencial major d’Europa i el port esportiu fluvial de Sant Pere Pescador. L’orografia, la climatologia i el favorable règim de vents també contribueixen a convertir-la en un referent internacional en la pràctica del paracaigudisme. La badia compta en aquest sentit amb l’aeròdrom d’Empuriabrava des d’on cada any esportistes, aficionats i professionals de tot Europa efectuen milers de salts en una de les experiències més màgiques que es poden gaudir a la Costa Brava.

Aquest entorn ofereix, a més, interessants atractius culturals, amb itineraris històrics, arquitectònics i arqueològics, entre els quals cal remarcar les rutes del romànic, amb visites a edificis religiosos o civils, a petits pobles medievals o a les restes arqueològiques de la ciutat greco-romana d’Empúries. Al nord, la badia queda tancada per la serra de l’Albera. En aquest espai cal destacar-hi el recorregut pels monuments megalítics més complets i impressionants de la Costa Brava, testimonis petris de la primerenca població de la zona.

La badia de Roses obre els braços al mar amb 15 quilòmetres de platges de dunes i fina sorra.

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Les aus, les grans protagonistes

Situats al nord de la Costa Brava, entre les poblacions de Castelló d’Empúries, Empuriabrava i Sant Pere Pescador, aquests aiguamolls antigament ocupaven gairebé tota la plana de la badia de Roses. L’extensa àrea de maresmes es va reduir a causa, sobretot, de l’expansió agrícola, amb arrossars, i la ramaderia, amb closes per a la pastura. 

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és una zona de gran interès biològic, però també de gran valor paisatgístic, cultural i econòmic. Disposa de diversos serveis com el centre d’informació, el centre de documentació i un museu d’història natural dels aiguamolls. El territori es caracteritza principalment per la presència de materials al·luvials que es transformen en marins després de passar per una zona de transició. Es tracta d’una extensa àrea d’interessant fauna i flora, que atrau nombroses aus migratòries, ja sigui de pas o d’acollida, procedents del centre d’Europa i del continent africà a la recerca de millors condicions ambientals durant les èpoques d’escàs aliment i meteorologia rigorosa.

Empúries

La petjada de Grècia i Roma

La badia de Roses, entrada a la Península Ibèrica de les civilitzacions grega i romana, conté uns jaciments arqueològics de primer ordre, l’antiga Emporion. Empúries és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on es troben simultàniament restes de la ciutat grega Emporion, i els d’una ciutat romana, Emporiae, fundada a principis del segle I aC sobre l’estructura d’un campament militar romà construït un segle abans. Emporion, que significa mercat, va ser fundada per comerciants grecs de Focea i posteriorment colonitzada pels romans. Situada a l’àrea central de la badia, és la porta d’entrada a Catalunya de la cultura clàssica, un fet comercial, polític i cultural que va transformar per sempre els antics pobles ibers que hi habitaven. L’important Museu Arqueològic de Catalunya-Empúries difon i manté la constant recuperació d’aquest espai arqueològic.

El conjunt constitueix un lloc privilegiat on es mostra l’evolució de l’urbanisme grec de la zona occidental de la Mediterrània, i que també permet comprendre l’urbanisme romà de l’últim període de la República.